El fet comunicatiu

A una de les primeres classes de COED ens hem dividit per grups i hem llegit uns articles. Aquests estaven relacionats amb la comunicació i el fet comunicatiu.
Entre aquests fragments trobàvem:

• "Aprendre i créixer" (BOSCH,E. (2003). Educació i vida quotidiana. Vic: Eumo Ed.)
• "El regal de la comunicació" (SERRANO,S. (2003). El regal de la comunicació. Barcelona: Ara llibres)
• "Escoltar i sentir"(TORRALBA, F. (2006). L'art de saber escoltar. Barcelona: Pagès Ed.)
• "Fer silenci" (TORRALBA, F. (2006). L'art de saber escoltar. Barcelona: Pagès Ed.)
• "Gramàtiques del silenci" (SERRANO,S. (2009). La festa dels sentits. Barcelona: Ara llibres)
• "Un tramvia anomenat text" (PAGÈS,V. (1998). Un tramvia anomenat text. Barcelona: Ed. Empúries)
• "Una imatge val més que mil paraules" (TUSON, J. (2001). Una imatge val més que mil paraules. Barcelona: Ed. Empúries)

El meu grup vam haver de llegir "Un tramvia anomenat text" i fer la síntesi d'aquest.


En resum, el fragment ens explica que l’escriptura és allò que ens diferencia de la resta d'éssers vius. Actualment els nous mitjans de comunicació l’han reviscut ja que sense el seu domini és impossible fer-ne ús (com per exemple el correu). Comunicar és quan l’emissor envia un missatge al receptor. Per tal que li arribi l’emissor recorre a un codi (la llengua catalana per exemple); i el resultat d’aplicar aquest codi al missatge, ara ja s’anomena text, i per tal que li arribi cal utilitzar un canal (oral o escrit). 

Però pot haver-hi obstacles que dificultin o distorsionin aquest missatge i fa que el receptor no rebi aquest de la mateixa manera. I en conseqüència, aquest missatge s'arriba a entendre de diferents maneres.
Si hi ha més receptors implica més obstacles i més interpretacions.




També vam estar treballant a classe de COED a principi de semestre un fragment de J. Tusón*, "Lingüística".

En aquest, l'autor ens parla del llenguatge, una de les capacitats més sorprenents de l'ésser humà per comunicar-se.

Ens explica que el llenguatge es basa en senyals organitzades amb l'objectiu de la comunicació.
També diu que la humanitat té el llenguatge com una habilitat: més desenvolupat que el dels animals, més elaborat i organitzat, i gràcies a aquesta organització som capaços de comunicar-nos.

El fragment ens explica que es raona la possibilitat de que som capaços de pensar i memoritzar perquè tenim aquest llenguatge; van lligats.


En conclusió, el llenguatge ens dóna la possibilitat de reflexionar, de relacionar-nos i de trobar una traducció de senyals visuals a paraules.

* TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50)

Què es considera ser un bon comunicador?

Què fa falta per ser-ho? Qui podríem ficar dins d'aquest sac i classificar-ho com a tal?

Avui dia veiem diàriament la televisió que és una font d'informació enorme; fins i tot la ràdio segueix sent una gran font d'informació, interacció i entreteniment. 

Però qui intervé i fa que unes cadenes -o emissores- siguin més populars que les altres?

És clar que també hem de tenir en compte tot el que hi ha darrere d'aquesta gent, tot el grup que ajuda a fer la feina, però sempre hi ha una figura que destaca. És el protagonista (per nomenar-lo d'alguna forma) i ho aconsegueix amb aquesta interacció que té amb la societat comunicant-se.

Durant la sessió de COED han sortit noms com Punset, Guardiola, Josep Cuní, Pilar Rahola...Tots aquest són considerats uns bons comunicadors d'aquesta época però ara vull explicar qui per mi és o era un bon informador i comunicador.

Pensant en personatges històrics que han destacat he pensat en Adolf Hitler o Martin Luther King, però el que més s'allunya de la nostra societat i el que m'ha vingut al cap a la primera és Gandhi. 

Mohandas Karamchand "Mahatma" Gandhi

Imatge de Picassa (Google)

El considero un bon comunicador per diferents raons:

1. Era proper al poble. Coneixia la situació de la població i empatitzava amb la gent, sentia el que deia a més de demostrar amb fets les seves paraules donant exemple.
2. Era un home que sabia expressar-se. Tenia les idees molt clares.
3. Tenia coneixement sobre què parlava. Això feia que a l'hora d'expressar-se i de relacionar-se amb el poble fos més proper.

Per últim deixo un vídeo que he trobat de Gandhi de l'any 1931 a Ginebra, on va fer un discurs a favor de la pau. Al final del vídeo hi ha una petita menció a Martin Luther King o Mandela (inspirats per Mahatma).